Olga Pozo Molina
1. Quan comença la seua activitat professional en el sector publicitari?
La meua activitat professional en el sector comença l’any 1998, quan fundàrem Tarsa, una empresa de relacions públiques i comunicació pionera a la província d’Alacant. I dic pionera, perquè fa 20 anys ningú havia sentit parlar a la província del que eren les relacions públiques. No obstant això, avui dia no entendríem un pla de negoci que no contemple estratègies de relacions públiques i comunicació.
2. Per què va decidir dedicar-se al sector publicitari?
Jo vaig estudiar periodisme, i vaig estar treballant en diferents mitjans de comunicació, ràdio, premsa i televisió. Amb vaivens d’un lloc a un altre durant uns anys, sense trobar res estable. Durant aquest període va sorgir la idea de posar en marxa l’empresa i em vaig pujar al carro. M’agradaria assenyalar que, encara que molt relacionades, la publicitat i les relacions públiques no són exactament la mateixa cosa. Mentre que l’objectiu de la publicitat és aconseguir una reacció per part del seu públic objectiu respecte a un producte o servei, les relacions públiques cerquen crear opinions o enfortir els vincles existents entre l’emissor del missatge i el receptor.
3. Quins van ser els seus referents?
Quan muntem l’empresa els nostres referents estaven als Estats Units, ells van ser els pioners en el maneig de les relacions públiques. La figura més important, sens dubte, és Ivy Lee, els seus mètodes transgressors són una referència per a tots els que ens movem en aquest món. Va ser en 1906 quan Lee, al costat de George Parker, un agent de premsa, van crear ‘Parker & Lee’, una empresa pionera de les Relacions Públiques. La labor de Parker es va basar a aportar contactes, mentre Lee va posar en marxa la creativitat. Un pas fonamental que va marcar un abans i un després, i que va ser el principi d’una nova era en la comunicació, una nova manera de veure i treballar amb la informació.
4. En què consisteix la seua labor professional en aquests primers anys?
Els primers anys van ser durs com tots els inicis. Comencem a portar els nostres primers gabinets de premsa, a organitzar xicotets esdeveniments. A poc a poc, i el boca a boca de públics satisfets va anar ampliant la nostra cartera de clients. Al llarg dels 26 anys en què Tarsa porta desenvolupant la seua labor professional en el sector de les relacions públiques i la comunicació han sigut moltes les persones que d’una manera o una altra han format part de la nostra història.
5. Quins són els treballs i/o els clients que van marcar una fita en la seua carrera?
Els clients més importants, evidentment, van ser els primers, perquè ells van confiar en uns joves recentment eixits de la universitat, que tenien molta il·lusió i poca experiència.
6. Quines dificultats troben les dones per a desenvolupar el seu treball en el sector publicitari?
Aquesta és una batalla que encara està per guanyar, en les empreses de comunicació o agències de publicitat, les dones es veuen afectades per diverses qüestions: la falta de reconeixement laboral, la bretxa salarial, la falta de conciliació, i l’esgotament mental. Tot això és un còctel que fa que, malgrat la vàlua de moltes dones, no arriben a liderar la creativitat i siguen figures majoritàriament masculines les que destaquen en aquest àmbit.
7. Quins creu que són els factors sobre els quals seria necessari actuar per a aconseguir que en la professió publicitària s'aconseguisca una major igualtat entre dones i homes?
Des del meu punt de vista la conciliació continua sent el principal repte a superar en el nostre sector, i en la societat en general. Recentment he llegit un estudi realitzat per Más Mujeres Creativas que diu que un 76% dels homes creatius amb fills els porta al col·legi quasi tots els dies, no obstant això, només un 19% els arreplega. Aquesta xifra contrasta notablement amb el 40% de les mares creatives. I és que per molt que vulguem veure les coses d’una manera diferent, el pes de la criança influeix, i molt, en les jornades laborals i en la càrrega mental.
Les xifres parlen per si soles, el 93% de les creatives pateix la càrrega mental de la criança, en contraposició al 61% dels creatius. Sens dubte, cal continuar lluitant per a aconseguir millorar i adaptar els horaris per a tenir una millor conciliació entre vida i treball. Estic convençuda que això no sols beneficiarà les dones, sinó que afavorirà a tots els treballadors.
8. Quines campanyes destacaria de la seua agència com a referents per a la igualtat (entre dones i homes, identitat de gènere, orientació sexual)?
Al llarg de la nostra història hem dissenyat i organitzat nombroses campanyes per a reivindicar el 8 de març; no obstant això, crec que no en podria destacar cap, ja que totes em semblen importants i sobretot necessàries. El que sí que vull destacar és la filosofia que apliquem des de Tarsa a tots els nostres projectes, que és defensar i treballar per la igualtat entre homes i dones respectant i defensant la identitat de gènere de les persones i la seua orientació sexual. Els nostres equips de treball són heterogenis i estem fermament convençuts que la diversitat enriqueix i sempre suma.
9. Quines campanyes destacaria d'altres agències com a referents per a la igualtat (entre dones i homes, identitat de gènere, orientació sexual)?
Pense que els xiquets són el futur i per això m’agrada la campanya ‘I tu, què vols ser de major?’. S’hi mostren estereotips de gènere des de la infància a l’hora de triar professions per al futur. És una campanya de sensibilització de la Lliga Espanyola de l’Educació i la Cultura Popular, produïda amb TekilaMovies i finançada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
És senzilla, reveladora i sincera com els seus protagonistes, els xiquets sempre ho són. Ens envia un missatge fonamental: educar en igualtat és el primer pas per a combatre la violència de gènere entre adolescents i joves. M’agrada per la seua simplicitat i el seu realisme, és un reflex del que estem vivint en aquests moments, i ens indica el camí que hem de seguir.
10. Quins són els factors sobre els quals seria necessari actuar per a aconseguir una comunicació publicitària que promoga valors d'igualtat en el discurs publicitari?
Des del meu punt de vista el més important és que qui es dedica professionalment a la publicitat i en general a la comunicació, es forme, es prepare i es consciencie degudament; que coneguen la responsabilitat i la importància que té el seu treball. Una labor que ha de transmetre els valors d’igualtat i tolerància entre homes i dones, el respecte als majors i la defensa de la infància i de la vida en general.
Una publicitat igualitària ha de representar les dones en tota la seua diversitat i apoderament. Ha d’anar més enllà dels estereotips i els rols patriarcals tradicionals, per a d’aquesta manera acabar amb el sexisme. Encara queda un ardu treball per fer. Hem d’evitar per tots els mitjans la publicitat sexista, perquè això perjudica tant les dones com els homes i fomenta les desigualtats, que estan en la base de la violència masclista, l’assetjament, l’explotació sexual i la discriminació per sexe en llocs de treball.
11. Quins consells donaria a les noves generacions per a desenvolupar amb èxit la seua carrera professional en l'àmbit de la publicitat?
Els aconsellaria que seguisquen avant amb il·lusió, perquè el treball de la publicitat és de gran importància per a la nostra societat, molt més del que la gent pensa. De la mateixa manera els diria que no obliden els valors que han de tenir en compte per a fer bé el seu treball: compromís amb el client, qualitat, lleialtat, seguretat, integritat, treball en equip, respecte per les persones, responsabilitat social, adaptabilitat, i sobretot empatia.
12. Quins són els reptes als quals haurà d'enfrontar-se el sector publicitari en els pròxims anys?
Hi ha diversos reptes a tenir en compte per als pròxims anys i no són senzills d’afrontar. D’una banda, la responsabilitat social que serà un element primordial en les estratègies de comunicació. Els actuals consumidors esperen qualitat, un ferm compromís amb valors ètics, diversitat, inclusió i sostenibilitat. Aquests ingredients són diferenciadors clau per a construir relacions autèntiques i duradores amb les audiències.
D’altra banda, està el repte o necessitat de crear noves estratègies per a connectar amb el públic jove que està redefinint el consum de mitjans i estableix noves regles per a la comunicació. Els microinfluencers, el contingut en format curt i els canals innovadors seran crucials per a captar l’atenció de les noves generacions.
Un altre repte important és la transparència i autenticitat en l’era de la desinformació. Per desgràcia vivim en un món saturat d’informació falsa, per això la transparència i l’autenticitat han de convertir-se en els pilars fonamentals de la comunicació.
Finalment, està el repte de l’anàlisi d’impacte a llarg termini per a mesurar l’èxit, cada vegada hi ha una major necessitat de justificar el seu valor, les mètriques tradicionals ja no són suficients. Hem de mesurar l’impacte a llarg termini, mostrant com les campanyes afecten les decisions dels consumidors avui, però també demà i passat.