Ana Hernández
1. Quan comença la seua activitat professional en el sector publicitari?
La meua trajectòria professional en el món de la publicitat i relacions públiques va començar en 1998 quan em vaig incorporar a l’empresa internacional de publicitat i relacions públiques ACH&Asociados a Madrid, que em va permetre participar en campanyes molt importants per a companyies com Volvo, 20th Century Fox, Bandai o Unilever. Més tard, em van oferir un projecte molt interessant en Equipo Guia, posteriorment Imaginarte, per a crear un nou departament que oferira als clients de l’empresa un nou servei de gabinet de premsa i relacions públiques. D’aquesta manera, vaig desembarcar a Alacant, la meua terra natal. Després d’uns anys, i molt jove encara, vaig pensar que la meua formació no estava completa si no vivia des de dins el funcionament dels mitjans de comunicació, i em vaig unir a la plantilla de l’acabat de crear, en aquells dies, Periòdico de Alicante del Grup Zeta. En aquesta etapa em vaig encarregar de la redacció dels especials publicitaris i de contingut dels suplements del cap de setmana. Ací vaig conèixer el que durant molts anys va ser el meu soci, Jaime Esquembre, i junts vam crear una de les primeres agències de comunicació i relacions públiques a Alacant, Intermundo Comunicación, on he pogut desenvolupar la meua carrera professional. Intermundo Comunicación complirà 25 anys en 2025.
2. Per què va decidir dedicar-se al sector publicitari?
Quan vaig començar la meua formació en la Universitat Complutense de Madrid, la carrera es deia Ciències de la Informació i englobava periodisme, publicitat i audiovisual, que compartien moltes de les assignatures. No estava tan definida com ara. Encara que jo vaig optar per periodisme, prompte em vaig adonar que el que m’agradava era la comunicació empresarial i en això em vaig especialitzar. Després d’acabar, tenia clar que volia treballar en agències i quan em van seleccionar en ACH&Asociados i vaig començar a treballar en campanyes, vaig tenir clara la meua vocació. Encara que, com he esmentat anteriorment, també vaig tenir una etapa en què vaig treballar en mitjans de comunicació perquè em vaig adonar que per a desenvolupar bé la labor de gabinet de premsa calia conèixer com s’hi treballava i les seues necessitats. Això m’ha servit moltíssim per a poder després desenvolupar el meu treball en Intermundo.
3. Quins van ser els seus referents?
Han sigut molts els referents que he tingut en la meua carrera, però destacaria dos que han sigut essencials. El primer és la que va ser la meua gran mestra en ACH&Asociados, Marisa Toro, que anys més tard va ser la directora de comunicació i assumptes públics en Google Espanya; i el segon, el que va ser el meu soci molts anys, Jaime Esquembre, un reconegut i gran periodista a Alacant.
4. En què consisteix la seua labor professional en aquests primers anys?
En els primers anys, com tot jove que comença a treballar, vaig començar d’executiva de comptes júnior. Feia el clipping, confirmava la recepció de convocatòries o notes de premsa que s’enviaven per fax, ajudava a preparar els esdeveniments amb la contractació de proveïdors, etc. En només sis mesos, vaig aconseguir que em nomenaren executiva sènior i en un any vaig ser supervisora de comptes. M’enorgulleix dir que en aquells anys va ser l’ascens més ràpid que havia viscut l’empresa. Com a supervisora ja vaig començar a coordinar equips, a gestionar clients, a realitzar plans estratègics de comunicació i, a més, vaig iniciar una de les meues passions: la realització i execució de plans de comunicació en crisi.
5. Quins van ser els treballs i clients que van marcar una fita en la seua carrera?
Han sigut molts els treballs i clients que han marcat la meua carrera. En el meu primer treball, vaig viure en directe el llançament de moltes pel·lícules molt taquilleres amb la 20th Century Fox, amb Bandai el llançament del conegut Tamagochi o campanyes trencadores amb els desodorants Axel o amb la línia de bellesa Dove. També em va marcar la primera crisi de comunicació en la qual vaig participar quan van acusar a Nike d’explotació en països asiàtics. Després, durant aquests 25 anys, en Intermundo, han sigut molts els projectes i campanyes que hem desenvolupat, però el que més m’ompli de goig són aquells clients de l’agència que estan amb nosaltres més de 15 anys com Terra Natura, la Asociación de la Empresa Familiar, Mercalicante, Hiperber i molts altres que van per aquest camí com Greene, Cubierta Solar o el Col·legi d’Arquitectura Tècnica d’Alacant. Que confien no sols en mi, sinó en tot el meu equip, Carolina, Mar, David, Ana… això és el que més m’ompli d’orgull.
6. Quines dificultats troben les dones per a desenvolupar el seu treball en el sector publicitari?
He de dir que jo personalment no he trobat cap dificultat. El meu primer referent és femení i ocupava un lloc de gran rellevància en l’agència en 1998. Així que puc dir rotundament que mai m’he sentit discriminada per ser dona. De fet, crec que en el seu moment vaig tenir més dificultat per ser jove i que algun client desconfiara de la meua experiència que per ser dona. Al principi, quan vaig començar, els meus interlocutors en les empreses en la seua total majoria eren homes, i també majors, i mai – i recalque – mai em vaig sentir menys valorada per la meua condició femenina. Jo parlava en una taula d’estratègia o de crisi i se m’escoltava. No sé si és part de la meua personalitat o que he tingut sort. Amb el pas dels anys, han variat moltes coses, i ara, els nostres interlocutors en les empreses són també moltes dones que ocupen llocs de responsabilitat.
7. Quins creu que són els factors sobre els quals seria necessari actuar parar aconseguir que en la professió publicitària s'aconseguisca una major igualtat entre dones i homes?
No puc contestar bé a aquesta pregunta, perquè de veritat visc en un món femení. Mai he deixat d’ocupar un lloc de responsabilitat per ser dona, no he cobrat menys per ser dona, no se m’ha escoltat o valorat menys per ser dona, el meu equip és quasi íntegrament femení, treballem igual amb dones que amb homes. De fet, aquesta professió és femenina, ja que amb un parell d’excepcions, totes les persones que realitzen pràctiques en la nostra empresa són dones.
8. Quines campanyes destacaria de la seua agència com a referents per a la igualtat (entre dones i homes, identitat de gènere, orientació sexual)?
Hem realitzat campanyes, sobretot per a commemorar el Dia Internacional de la Dona, per a ressaltar sobretot professions que estan més ocupades per homes, com la científica o investigadora. Vam fer una campanya per al Parc Científic de la UA destacant diferents perfils femenins en sectors que podem dir masculinitzats. També puc destacar una altra campanya que vam fer per a l’Agència de Desenvolupament Local d’Alacant per a unes jornades sobre la dona.
9. Quines campanyes destacaria d'altres agències com a referents per a la igualtat?
Doncs aquesta pregunta tampoc puc contestar-la molt bé, perquè seguisc altres agències i els seus treballs, però la veritat no em ve a la ment cap campanya en exclusiva sobre això.
10. Quins són els factors sobre els quals seria necessari actuar per a aconseguir una comunicació publicitària que promoga valors d'igualtat en el discurs publicitari?
Crec que el sector de la publicitat està molt conscienciat que els seus missatges han de promoure la igualtat i la no discriminació per sexe. Avui seria totalment inviable llançar aquells anuncis on la dona estava cosificada i determinada a la labor domèstica. A més, l’aclaparadora presència femenina en aquest sector és una realitat que no podem negar i que ens està portant cada vegada més a tenir llocs de responsabilitat.
11. Quins consells donaria a les noves generacions per a desenvolupar amb èxit la seua carrera professional en l'àmbit de la publicitat?
La joventut d’ara està molt preparada en alguns aspectes, ja que inverteixen molt en educació, universitat, màster, idiomes…, però quan es posen a treballar en la vida real moltes vegades veiem que els seus coneixements en aspectes importants de l’actualitat són poc profunds. Estan molt informats en el que els interessa i molt poc en el que no. Per a treballar en una agència cal tenir una visió general del món més enllà d’un titular en xarxes socials. Hi ha joves que no han llegit mai un periòdic o no han llegit més enllà d’un titular. Llavors, no poden escriure una nota de premsa, no poden desenvolupar un pla estratègic. L’última anècdota que vam tenir en l’agència va ser una xica jove que contractàrem per a realitzar les substitucions d’estiu i que en un esdeveniment va parar el president de la Generalitat i li va preguntar qui era. Això no pot ser, és una professió en la qual tenir una cultura general i una visió consolidada de l’actualitat és molt important.
12. Quins són els reptes als quals haurà d'enfrontar-se el sector publicitari en els pròxims anys?
Els reptes són els de sempre al llarg de la història, és l’evolució de la tecnologia. La IA canviarà moltes coses i hem d’estar preparats per a això, tant en la labor del dia a dia com també en la consolidació de la nostra ètica per a poder utilitzar-la a favor de la publicitat i no en contra. Depèn de nosaltres que els avanços siguen per a enriquir el sector i el nostre treball i no per a deteriorar-lo i desprestigiar-lo.
