Comença en 2012.
Semble o no veritat, és una professió molt vocacional. Des de xicoteta m’han atret els espots de televisió i em preguntava com podien ser capaços de generar-me tantes emocions.
La professió publicitària està plena de grans referents, si haguera de quedar-me amb una persona, crec que seria Oliviero Toscani, que, en aquest cas, era més fotògraf que publicitari.
Quan s’acosten alumnes de diferents universitats a l’agència i em diuen “no sé per quina branca decantar-me” els conte la meua trajectòria. Vaig començar gestionant xarxes socials, vaig passar a ser Project manager, un lloc més vinculat a la premsa i comunicació que a la publicitat pura i dura. En el meu actual lloc de treball, dins de l’agència Estimado, he tingut el plaer de formar part dels departaments de comptes, digital i ara planificació estratègica. Al final, tots ens dediquem a vendre, només depèn de com ho mires.
M’involucre molt en els projectes que treball, a vegades em diuen que massa. Per a mi un brífing és un repte, una cosa nova a aprendre, adore aprendre coses noves. Crec que els treballs que majors fites han marcat o més m’han atret personalment són aquells rebràndings en què la marca gira i pren un nou rumb llesta per a créixer.
Per desgràcia, no s’escolta igual una dona que un home en una reunió, sobretot quan predomina el gènere masculí. Les dones són encasellades en moltes ocasions en determinats llocs de treball en publicitat i ens costa créixer cap a departaments com la creativitat, finances o estratègies.
En primer lloc, crec que la promoció de lideratges femenins en llocs directius. Per desgràcia, els càrrecs directius de les grans agències valencianes són en la seua majoria homes. Les polítiques de conciliació segueixen sense ser equitatives, parle també pels homes, encara no n’he conegut cap que haja sol·licitat una reducció de jornada per a cuidar les seues filles i fills. Dones sí, moltes.
Hem tingut el plaer de treballar al costat de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València en campanyes de sensibilització. També amb el Ministeri d’igualtat, en campanyes de tràfic de blanques i racisme. Totes han complit a la perfecció el brífing que se sol·licitava, però crec que la campanya contra el racisme #SíEsRacismo, va obrir els ulls a gran part de la ciutadania que no considerava com un acte racista algunes de les seues actuacions diàries.
Crec que el treball que ha fet Ogilvy en els últims anys per al Ministeri d’Igualtat ha sigut brillant.
En primer lloc, considere que és rellevant la diversitat en els equips creatius, no parle únicament de gènere. Això ens permet crear missatges més inclusius, lliures de biaixos i representatius de l’audiència. En segon lloc, treballar seriosament en les propostes que com a agència fem públiques. En Estimat, comptem amb un equip de revisió interna que persegueix atendre el to i el llenguatge inclusiu, la promoció de models de rols positius, etc. També comptem puntualment amb una assessora d’igualtat i diversitat en diferents fases de creació de la campanya. I el més important, aprenem dia a dia. Si poguera tornar arrere crec que canviaria missatges que hem llançat en determinades campanyes, però l’important és ser conscient i crítica.
Estimar el que fan. Sona sentimentalista, però quan et pares a pensar en com és de divertida aquesta professió, només et queda estimar-la i gaudir-la.
Cal afanyar-se. La digitalització i les noves tecnologies han accelerat moltíssim el ritme de la publicitat avui dia. Saturació de contingut, IA, sostenibilitat i responsabilitat social, nous hàbits de consum en mitjans… La professió va molt ràpida, o ens pugem a l’ona o acabarem arrebossats en la vora.